Com es dóna la participació ciutadana en la ruralitat?
Ací baix compartim set exemples de pobles de les comarques interiors de Castelló que han promogut iniciatives de participació. Algunes les iniciaren veïnes i veïns com en el cas d’Almedíjar i Les Useres. Altres, començaren des d’Ajuntaments, com a Càlig, Villanueva de Viver, o Villores, o des d’altres administracions, com al Forcall. Finalment, altres consisteixen en iniciatives conjuntes de veïnat i administració, com ara, la d’Alifara-Ports.
Ací tens les iniciatives, amb una breu descripció i vídeos de cinc minuts (2024).
Tots són exemples d’una nova forma de vore la ruralitat, la “Nova Ruralitat”.
Una ruralitat que no és servidora d’allò urbà com a espai recreatiu de diumenge, o com a mer magatzem d’energies renovables, sinó un lloc on viure en igualtat de condicions. Un espai actiu, innovador, comunicat, amb serveis públics, infraestructura, veu i gent.
Quedar-se sense panaderia, sense escola, sense bar… És el despoblament un procés irreversible? Pot la participació organitzada de veïnes i veïns revertir este procés i atraure nova població?
La Plataforma Veïnal “Almedíjar Vive” demostra que sí, amb resultats com la creació d’una escola, i l’arribada al poble de nova gent. Any 2016, la població de Almedíjar era de 281 habitants. Comença a baixar gradualment en els següents anys, arribant al seu mínim de 244 en l’any 2020. A partir d’ahí, la població remunta a 254 en 2021, 269 en 2022, i 280 en 2023. Almedíjar Vive es va organitzar en comissions com la de benvinguda per a rebre a noves famílies, la de nous horitzons per a rebre a noves empreses, la d’educació per a la reobertura de l’escola en 2020 després de sis anys tancada.
Pot un moviment social existir en un poble de 1.000 habitants?
Et contem la història del poble de les Useres, i d’un grup de dones joves que es va mobilitzar en una plataforma al 2016 per agilitzar la creació d’una nova escola, després de 15 anys tenint-la a un aulari provisional de la Casa de la Cultura. Et contem com naix, creix i mor un moviment rural, amb les seues peculiaritats, i trenquem el mite urbà que un moviment requerisca grans masses de gent.
En realitat, només calen un grup motor convençut de lluitar per una causa justa, un número creixent de gent que els recolze, accions reivindicatives de carrer, i incidència i demandes a l’administració. Després de tocar portes a Ajuntament i Conselleria, la Plataforma aconseguia la nova escola en 2022.
Són els pobles menuts capdavanters de la democràcia directa? Amb els Consells Oberts, els ajuntaments de menys de 100 habitants poden prendre decisions d’Alcaldia de forma assembleària.
En Villores, un doble sistema de participació assegura que s’arribe a tot el món –a l’espai més oficial del Consell es sumen reunions veïnals prèvies. Estes reunions asseguren un ambient informal i una adaptació als horaris del veïnat que no sempre té el Consell. Al voltant d’una desena de pobles mantenen este sistema municipal al nostre territori, un sistema que es remunta a l’època medieval.Els Consells Oberts existeixen també en altres autonomies com la d’Aragó, que a més compta amb una Llei Autonòmica. Pot l’exemple de Villores servir a altres municipis? Com promoure més Consells Oberts? És necessària una Llei Autonòmica o és suficient recolzant els pobles interessats?
Villanueva és un poble menut amb molta gent major. L’Ajuntament es va organitzar en Juntes Veïnals, com la d’aigües, que no eren més que una forma de canalitzar totes aquelles idees informals a peu de carrer que no es portaven a terme.
Algunes d’eixes Juntes es convertiren més tard en Consells Sectorials. Organitzar-se va permetre mantindre serveis bàsics com el Centre de Salut, o crear un Centre d’Autonomia Personal finançat amb els Fons Socials Europeus Plus. Actualment, estan consolidant-se els projectes i llançant-se’n d’altres com plans per a obres.
Els Consells s’han flexibilitzat i s’ha obert la participació a tot el veïnat amb enquestes, un punt d’informació digital en la botiga, i la pàgina web.
Els pressupostos participatius són una eina de gestió pública on la ciutadania decideix directament l’assignació de recursos públics. Moltes investigacions els han estudiat a ciutats, on sol donar-se una aplicació més digital i individualitzada. És la pràctica més deliberativa quan es fa a pobles menuts?
Càlig executa pressupostos participatius des del 2018, arran d’unes subvencions d’uns 5.000 euros iniciades per la Conselleria Autonòmica de Participació per a campanyes informatives. Per a un poble de 2000 habitants, Càlig executa 40.000 euros propis de manera participativa, un 2% del pressupost municipal. Amb esta quantitat, han arreglat un parc infantil i ampliat horaris de l’escola bressol d’estiu. L’Alcaldia també aprofita el procés per conéixer prioritats veïnals que no són competència municipal però que podrien ser finançables amb subvencions o ajudes, com ara la rehabilitació d’una torre-pont històrica, o el condicionament de carrers.
Per a un/a jove en una zona rural, anar d’un poble a altre i fer amistats fora del seu cercle més pròxim és difícil.
Les Trobades de Joves es van crear per a enfortir vincles entre joves de pobles diferents, i per a la permanència de les generacions més joves en el territori amb la creació de projectes a la zona. Les Trobades duren tres dies i roten de poble en poble, facilitant la participació de joves del poble amfitrió o del voltant que no hagen participat mai. La iniciativa es troba a la seua setena edició, i s’ha consolidat fent-se ara tant en estiu com en hivern. Les trobades també fomenten l’economia rural, ja que totes les despeses com transport, assegurances, o menjar, són sempre contractades a les empreses i botigues de la comarca.
Pot un grup de sanitaris i veïnat unir-se per millorar l’atenció primària de salut de la seua comarca?
Als Ports, el projecte Alifara es va formar en 2020 per a obtindre informació actualitzada sobre l’opinió ciutadana respecte a la salut en zones rurals. Formada per un nucli de tres persones sanitàries i un col·lectiu de personal sanitari i ciutadà, Alifara començà el seu camí amb una anàlisi de salut, realitzada per un espai de participació conformat per dos persones de cada poble. Després de presentar els resultats de l’ànalisi al veïnat, Alifara treballa en consolidar dos estructures que treballen els problemes trobats: un Consell Bàsic de Salut liderat per personal sanitari, i una Taula Intersectorial liderada des de les corporacions municipals i Mancomunitat dels Ports. “Alifara” era el berenar o festa que es feia l’últim dia de la sega on participava tota la gent que havia treballat.
El grup ParticipaRural ha estat constituït per nou membres. Emma ha sigut la IP del projecte. Mª Josep es va unir com a co-IP en l’últim any. Vicent, Xavi, Marina i Joan S. han col.laborat com a membres de l’equip. Com a contractats, Joan Antoni, Joan T. i Alba es van encarregar del treball de camp i redacció d’informes d’investigació en els respectius anys 2021, 2022, i 2023. L’objectiu d’este Projecte ha estat aprofundir en l’estudi sociològic de la participació ciutadana en realitats rurals. En 2024, està en redacció un article acadèmic fruit del projecte. El grup va estar finançat per la Conselleria de Participació de la Generalitat Valenciana via Conveni per un total de 62.500 euros, uns 15.500 euros per any, durant 4 anys (2020-2023).
Professora permanent laboral en el departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I. Doctora en Sociologia per la Universitat de València, llicenciada en Sociologia (2009) i llicenciada en Periodisme (2005). Investiga sobre joventut, activismes feministes i per la salut i representació social del gènere. Ha dirigit la recerca Resistències juvenils a l’ordre de gènere des dels feminsimes (UJI-A2020-13). És vocal del Comité d’Ètica i Integritat de la Investigació de la Universitat Jaume I. Ha estat investigadora visitant a la Cardiff University (2013) i professora visitant a la City, University of London (2021). Fa part dels següents grups d’investigació i instituts: DESiRES – Sociologia i Metodologies d’Investigació Social. Desigualtats i Resistències; i Institut Universitari d’estudis Feministes i de Gènere.
MÉS INFO a la seua pàgina de la UJI.
Ajudant doctora en el departament de Sociologia i Antropologia Social a la Universitat de València (2023-…). Va ser també professora ajudant doctora a la Universitat Jaume I (2022-23). Doctora en Cooperació Internacional per la Universitat de Sussex, Regne Unit (2016). Llicenciada en Sociologia per la Autònoma de Barcelona (2003). Fa recerca sobre participació ciutadana i aprofundiment de la democràcia. Ha treballat com a research associate a la Open University, Regne Unit (2020-22) on va ser Investigadora Principal dels estudis: Participació ciutadana en països de context fràgil, Myanmar, Nigèria i Zimbabwe (UKAid, competitiva, £224,773) i Agroecologia feminista en Sao Paulo, Brasil (British Council, competitiva, £162.762). També va treballar a Londres al departament I+D de l’ONG de cooperació internacional Christian Aid (2016-2020), portant els següents estudis: “Discriminació impositiva a venedores en mercats locals de Nigèria” (Gates Foundation, competitiva, £10,000); “Models de sustitució per a la coca en Zones de Reserva Camperola en Colòmbia” (Christian Aid, fons propis, £15.000); “Factors que contribueixen a la millora de serveis públics en zones remotes de Serra Lleona” (UKAid, competitiva, £15.000).
MÉS INFO a la seua pàgina de la UV.
Professor Permanent Laboral en el departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I. Doctor en Sociologia. És el membre més veterà tant en l’acadèmia com en els estudis rurals i la seua deriva investigadora l’ha portat a acostar-se a les problemàtiques a que s’enfronten els joves en general i específicament els rurals. Professor de Sociologia de l’Oci i del Turisme, de Técniques d’Investigació Social, entre d’altres. Ha participat en investigacions sociològiques de diversos camps, com ara la cultura i la llengua, les tecnologies de la informació i de la comunicació, i els de la sociologia rural, de l’oci i el turisme junt a altres de sociologia del territori. Ha publicat sobre joves, oci, mobilitat en el territori o ús de les TIC en persones majors. També ha treballat qüestions que tenen a veure amb les escletxes digitals, fet que li ha fet mereixedor de la Direcció de la Càtedra de Bretxa Digital i Territori, de la que la resta de l’equip també forma part. Coordina el grup d’investigació DESiRES – Sociologia i Metodologies d’Investigació Social. Desigualtats i Resistències.
MÉS INFO a la seua pàgina de la UJI.
Contractat doctor en el departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I. Doctor en Sociologia. Ha estat professor a la Universitat de València durant més de deu anys. Llarga experiència professional en el desenvolupament local, àrea a la que ha estat vinculat a través de l’Ajuntament de Benlloc entre 2001 i 2019. Fa recerca en acció col·lectiva, moviments socials, comunicació social, polítiques urbanes i desenvolupament rural. Tesi sobre la comunicació i els moviments socials al País Valencià. Membre de l’Observatori de la Ruralitat (UJI) i del Fòrum de la Nova Ruralitat. Coautor d’articles a revistes com Quid 16, Societat i utopia i Arxius de Ciències Socials, i de capítols en llibres sobre sociologia urbana o desenvolupament rural. Autor del llibre Comunicant la Revolta, Moviments socials i mitjans de comunicació al País Valencià Ed. 96. Investigador sobre qüestions territorials. Fa part dels grups d’investigació DESiRES – Sociologia i Metodologies d’Investigació Social. Desigualtats i Resistències, i GETUR – Gabinet d’Estudis Turístics.
MÉS INFO a la seua pàgina de la UJI.
Personal investigador a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctora en sociologia (Universitat de València, 2016) i especialista en mètodes d’investigació qualitativa i quantitativa i estudis ambientals i agraris. Ha sigut professora a la Universitat Jaume I, i investigadora postdoctoral repartint el seu temps entre la Universitat de Sheffield i la Universitat de València. Ha estat investigadora visitant a la Universitat de Manchester i la Universitat Autònoma de Madrid. Va treballar com a investigadora social a la Universitat de València, la Universitat de Barcelona i TNS. La seva última recerca va ser finançada per la Generalitat Valenciana i la Fundació Social Europea.
MÉS INFO a la seua pàgina del ICTA.
És professor Ajudant Doctor a l’UJI des de l’any 2022. Així mateix ha treballat a l’UV com a professor associat i és membre a l’UMH d’Elx de l’Observatorio de las Masculinidades. A aquesta mateixa universitat va defensar la seua tesi doctoral sobre masculinitats al 2017 i és professor a un postgrau sobre estudis de masculinitats des de l’any 2021. El seu camp d’especialització són, per tant, els estudis de gènere, específicament la qüestió masculina i la sociología rural. Actualment és IP d’un projecte de recerca EMERGENTS-GVA sobre la masculinitat a la ruralitat valenciana (2022-2024). També ha treballat durant els darrers anys com a investigador a la Càtedra de Bretxa Digital i Territori de l’UJI on s’ha aprofundit específicament en la qüestió dels Smart Villages i els seus límits i potencialitats. Forma part dels grups d’investigació DESiRES – Sociologia i Metodologies d’Investigació Social. Desigualtats i Resistències.
MÉS INFO a la seua pàgina de la UJI.
Professor de la Universitat Internacional de València. Llicenciat en Sociologia i en Ciències Polítiques per la Universitat de València (2010). Ha treballat en projectes d’intervenció social comunitària en el marc de la legalització i urbanització d’assentaments informals a la ciutat de Guayaquil a l’Equador (2013-2014). Va dirigir l’àrea social del Ministerio de Desarrollo Urbano y Vivienda de l’Equador (2017-2018) i va participar en el desenvolupament del proposta de participació ciutadana de l’Agenda Urbana Nacional. Ha fet part en alguns projectes de recerca com ara l’anàlisi del dret a la ciutat i els usos de l’espai públic en el casc urbà de Cuenca (Equador), com a coordinador de treball de camp en Equador del Global Early Adolescent Study (2015-2016) o en el projecte “Les representacions socials sobre l’Art Rupestre Llevantí i els patrimonis del Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla” desenvolupat per la Universitat Jaume I (2019).
Joan Torres-Palomares és llicenciat en sociologia, doctorat en sociologia a la Universitat de València, amb una investigació sobre la relació de l’autorepresentació a Instagram i la pornografia. Investiga mediacions i transformacions tecnològiques des del marxisme i la psicoanàlisi crítica. Professor associat des del curs 2017-2018 a la Universitat Jaume I i a la Universitat de València. Actualment, és professor Ajudant Doctor a la UV. A partir del 2017 va dirigir els plans d’inclusió dels ajuntaments dels municipis valencians de Calp, Sax i Piles. Va realitzar una estada en el marc dels estudis de doctorat el 2021 a la University of the West of Scotland. Durant els anys 2019-2022 va participar en diferents projectes de recerca del grup DesiRes (UJI). Ara participa com a membre en els projectes del grup de Recerca COSiDES (UV).
Professora associada en el Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València des del curs 2020-2021 i estudiant de doctorat en el Programa de Desenvolupament Local i Cooperació Internacional de la Universitat Politècnica de València. Les seues línies d’investigació són: l’anàlisi de polítiques públiques, participació ciutadana i moviments d’innovació social. En concret, ha participat com a investigadora social en múltiples estudis finançats per administracions públiques multinivell; ha realitzat diverses ponències en congressos nacionals i internacionals; i ha elaborat documents institucionals, en qualitat de consultora. La seua última recerca va ser finançada pel Fons Valencià de la Solidaritat: Estudi d’investigació “La cooperació al desenvolupament en l’esfera local des del Fons Valencià per la Solidaritat i les entitats sòcies: trajectòria i accions per a una cooperació des dels valors del municipalisme”.
La investigació del grup DESiRES de la Universitat Jaume I de Castelló, en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, ha analitzat la participació ciutadana en zones rurals en risc de despoblament a l’interior de Castelló (2020-2023). S’han explorat iniciatives promogudes tant per la societat civil, com per l’administració pública, així com iniciatives mixtes. Fruit d’eixa investigació s’han realitzat els següents informes:
Este informe aborda els fonaments teòrics de la participació segons estiguen iniciades per organitzacions, associacions i moviments socials des de “baix”, o per l’aparell administratiu i institucional des de “dalt”. L’informe també estudia com l’expansió de la pandèmia per COVID-19 ha afectat la participació ciutadana en la ruralitat.
Este informe teoritza i compila casos de participació ciutadana a la ruralitat a les comarques castellonenques en risc de despoblament portats a terme per la societat civil (organitzacions, associacions i moviments socials). També analitza què dificulta i què facilita la participació ciutadana.
Este informe teoritza i compila casos de participació a la ruralitat a les comarques castellonenques en risc de despoblament portats a terme per d’administració (ajuntaments i altres entitats públiques). També analitza què dificulta i què facilita la participació ciutadana.
Este informe amplia els casos de participació a la ruralitat a les comarques castellonenques en risc de despoblament. L’informe és la base sobre la qual s’han enregistrat els vídeos que es mostren a la pàgina web “ParticipaRural”.