Metodologia
Es farà servir un ample repertori de tècniques tan quantitatives com qualitatives per aproximar-nos al problema. Amb la informació recollida es procedirà a l’anàlisi i tractament de la informació per a la identificació de constants i diferències i per a obtenir un esquema de tipus ideals. Aquests han de ser base per a l’elaboració de les conclusions. D’acord amb el seus objectius, la investigació es basarà en les següent tècniques de recollida d’informació:
1
S’estudiaran 6 municipis escollits amb risc de despoblació moderat, alt i extrem (segons criteris AVANT GVA) amb una distribució territorial capaç de captar les peculiaritats de les diverses «ruralitats» presents al territori valencià. D’aquestes localitats s’elaborarà un exhaustiu estudi que detalle les característiques de la seua estructura social, econòmica, demogràfica… i altres elements indicadors que puguen ser susceptibles de resultar variables independents del factor «acomodació». A la recollida de dades secundàries s’hi afegirà la tècnica de l’observació per a la captació de grups socials i relacions entre ells.
2
En el conjunt de municipis es realitzaran entrevistes focalitzades a una mostra estructural mínima de 36 casos escollits en funció de la posició que ocupen en la comunitat o entre el col·lectiu nouvingut. Amb elles s’han d’obtenir els diversos patrons de relació i associar-los amb les perspectives de futur que es donen. Seran entrevistes semiestructurades perquè amb elles el que es pretén és captar les diverses percepcions sobre una situació que de partida es desconeix. Tanmateix es planteja identificar persones que han abandonat el rural, identificades a partir de les primeres entrevistes, a les que també s’haurà de fer entrevistes en profunditat per tractar de captar aspectes que a primer contacte poden no eixir per qualsevol motiu.
Resultats esperats
Els resultats esperats són de caràcter científic i pràctic. Amb el treball es pretén incloure certs aspectes molt presents en la vida de les persones com són les relacions socio-afectives a l’estudi dels fenòmens migratoris rurals, especialment com a factor que intervé en les decisions sobre la permanència o la fugida dels nous pobladors rurals. Es tracta d’un camp poc estudiat i creiem que la nostra experiència en la matèria i el coneixement del territori pot afavorir que els resultats siguen molt rellevants.
En el plànol pràctic tenim molta confiança en què els resultats seran útils per a la gestió política del despoblament, ajudant a la presa de decisions sobre certes polítiques o intervencions que ajuden a procurar la permanència de la població que s’ha aconseguit atreure al rural, en aquest medi durant anys. El moment sociopolític i mediàtic és idoni ja que totes les mirades estan posades en la recerca de solucions a un problema que ha passat no sols qüestió d’Estat, sinó també una qüestió política central a la Unió Europea.
Fases del projecte
Disseny de la mostra de nuclis de població rural que han de ser treballats i recopilació de dades. La revisió i actualització de la bibliografia i les dades relatives al despoblament en País Valencià s’orientarà a la selecció de la mostra de nuclis sobre la que es basarà la investigació.
Estudiats els municipis es procedirà a realitzar visita per a l’obtenció d’informació a través de l’observació directa i també de l’observació participant en els casos en què es tinga
oportunitat. La informació obtinguda ha de servir per a dissenyar la mostra estructural sobre la que es realitzaran les entrevistes.
Aquesta fase de treball de camp conté la realització de les entrevistes semiestructurades i les que es determinen de profunditat. La fase inclou realització, la transcripció i l’anàlisi del material.
Anàlisi general i construcció d’indicadors.
Els resultats de la recerca tindran formats diversos: comunicacions a congressos
nacionals i internacionals; articles per a publicar en revistes específiques sobre estudis rurals, i la celebració d’unes jornades científiques sobre estudis de ruralitat.
Gestió i comunicació de la recerca. Inclou la gestió i justificació econòmica, la preparació de les memòries de seguiment i final, l’avaluació del procés de la recerca i l’establiment de mecanisme per ajustar el desenvolupament adequat del projecte.
Bibliografia
Aparici, A. (2019, June). El despoblament rural, una qüestió de joventut. El Temps.
Camarero, L. (1991). Tendencias recientes y evolución de la población rural en España. Política y Sociedad, 8, 13–24.
Camarero, L. (1992). Del éxodo rural y del éxodo urbano ocaso y renacimiento de los asentamientos rurales en España. Universidad Nacional de Educación a Distancia.
Camarero, L. (Ed.). (2009). La población rural de España. De los desequilibrios a la sostenibilidad social. Fundación “la Caixa.”
Camarero, L. (2017). Por los senderos de la despoblación rural: notas desde la diversidad social. Documentación Social, 185, 19–35.
Camarero, L., & Sampedro, R. (2008). ¿Por qué se van la mujeres? El continuum de movilidad como hipótesis explicativa de la masculinización rural. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 124, 73–105.
Collantes, F., & Pinilla, V. (2019). ¿Lugares que no importan? La despoblación de la España rural desde 1900 hasta el presente. Prensas de la Universidad de Zaragoza.
Collantes, F., Pinilla, V., Sáez, L. A., & Silvestre, J. (2010). El impacto demográfico de la inmigración en la España rural despoblada. In Documento de Trabajo 30/2010. http://www.
Díaz Méndez, C. (2005). Aproximaciones al arraigo y al desarraigo femenino en el medio rural. Papers: Revista de Sociología, 63–84.
Donaire, D., Ortí, J., & Gozalbo, H. (2020, October 11). El covid repuebla el interior de Castellón y dispara empadronamientos. El Periódico Mediterráneo.
Escribano, J. (2012). Servicios educativos y sanitarios elementales en el medio rural: percepción social e influencia sobre la calidad de vida. Estudios Geográficos, 73(272), 35–61. https://doi.org/10.3989/
Escribano, J., Esparcia, J., Compés, R., García Álvarez-Coque, J. M., Ortiz Miranda, D., Aparici Castillo, A., Ginés, X., Querol Vicente, V., Hernández Hernández, M., Martínez Puche, A., & Brugarolas Mollá-Bauzá, M. (2015). Hacia nuevas políticas de desarrollo territorial en las áreas rurales de la Comunidad Valenciana: incentivos territoriales, servicios públicos y gobernanza. In A. Boix & J. Romero (Eds.), Democracia desde abajo. Nueva agenda para el gobierno local (pp. 355–382). Publicacions de la Universitat de València.
Fernández Álvarez, Ó. (2013). Entre la evasión y la nostalgia. Estrategias de la neoruralidad desde la economía social. Gazeta de Antropologia, 29 (2).
Folch, R. (2008). Els moviments neorurals als Pirineus. Annals Del Centre d’Estudis Comarcals Del Ripollès, 385-398–398.
García Sanz, B. (1996). La sociedad rural ante el siglo XXI. In Reis (Issue 90). MAPA. https://doi.org/10.2307/
García Sanz, B. (1999). Cambios demográficos en la nueva ruralidad española. In E. Ramos Real (Ed.), El desarrollo rural en la agenda 2000 (pp. 45–64). MAPA. https://www.miteco.gob.es/
Ginés, X., & Querol Vicente, V. (2019). Construcción social de lo rural y Nueva Ruralidad Una aproximación al marco de interpretación de lo rural de agentes políticos y sociales. Economía Agraria y Recursos Naturales, 19, 37–57.
Méndez Sastoque, M. J. (2012). El neoruralismp como práctica configurante de dinámicas sociales alternativas: un estudio de caso. Luna Azul, 34, 113–130.
Oliva, J. (2006). Movilidad laboral y estrategias de arraigo rural. Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros, 006(211), 143–187.
Paniagua Mazorra, Á. (2005). Espacio, medio ambiente y nuevos grupos sociales en áreas rurales despobladas. Ería, 66, 45–55.
Pérez, J. A., & Sánchez-Oro, M. (2012). Motivaciones y orientaciones de los nuevos pobladores en áreas rurales alejadas. RES, 17, 49–71.
Pino Jiménez, J. A. del, Bernárdez Moya, E., Recio Varela, A., & Gómez Muñoz, M. (2014). Una propuesta innovadora: Soluciones habitacionales para personas mayores que promuevan la participación. In J. A. Sánchez Medina (Ed.), Soluciones habitacionales para colectivos de mayores (pp. 139–261). Universidad Pablo de Olavide.
Querol Vicente, V. A., Ferreres Bonfill, J. B., & Ginés, X. (2020). Cooperativas y turismo como modelos contra la despoblación. Estudio de casos en el norte valenciano: comarca de Els Ports. In G. Fajardo García & J. Escribano Pizarro (Eds.), Despoblamiento y desarrollo rural. Propuestas desde la economía social (pp. 157–164). CIRIEC-España.
Querol Vicente, V. A., Ginés Sánchez, X., & Aparici Castillo, A. (2019). Nueva ruralidad y generación de discursos sociales desde el ámbito productivo: pastoreando significados. Ager, 15, 1–23. https://doi.org/10.4422/ager.
Quirós, P. J. (2014). La clase media vuelve al campo. Le Monde Diplomatique. Edición Cono Sur, 2–6.
Romita, T., & Núñez Morales, S. (2014). Nuevas poblaciones rurales: “Rural users”, trashumantes, nuevos habitantes. Gran Tour, 10, 4–22. https://dialnet.unirioja.es/
Ruiz, J., Izquierdo, B., & Rivera, M. J. (2019). La desigual vinculación al lugar de los nuevos residentes en zonas rurales: El caso de la comarca fresera de Huelva. Revista Espanola de Sociologia, 28(1), 61–78. https://doi.org/10.22325/fes/
Sampedro Gallego, R. (2008). Como ser moderna y de pueblo a la vez. Revista de Estudios de Juventud, 83, 179–194.
Sampedro, R., & Camarero, L. (2018). Discursos sobre el asentamiento de población inmigrante en áreas rurales despobladas: apuntes sobre la precariedad del cosmopolitismo rural. XIII Congreso Español de Sociología.
Solana, M. S. (2006). La immigració en àrees rurals i petites ciutats d’Espanya. Un estat de la qüestió. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 0(47), 141-155–155. https://doi.org/10.1234/no.
Solana Solana, M. (2008). El encanto de lo rural, los términos del debate sobre la migración hacia áreas rurales desde la geografía británica y las contribuciones españolas. Un estado de la cuestión. Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, XIII(776), 1–22.
Soronellas, M., Bodoque, Y., Blay, J., Roquer, S., & Torrens, R. (2014). Inmigrar a la Cataluña rural. Contextos de ruralidad y migraciones de mujeres extranjeras hacia pequeños municipios. Ager, 16, 111–148. https://doi.org/10.4422/ager.
Valle Ramos, C. del. (2019). Los nuevos moradores del mundo rural: neorurales en tiempos de despoblación en Andalucía. Perspectives on Rural Development, 3, 177–206.